La clotxa i la seua festa. Carme Queralt Tomás

Cuina i patrimoni de les Terres de l'Ebre

La clotxa és una menja extraordinària; forma part de l'antiquíssima dieta mediterrània de la qual tots n'hem sentit parlar, perquè és beneficiosa per a la salut.

La clotxa i les seves denominacions (canto de pa, clotxina, crostó, dinar…) són una herència popular que delimita una identitat culinària, un marc històric i territorial bàsic, les actuals comarques de l’Alt Maestrat, el Baix Camp, el Baix Cinca, el Baix Ebre, el Baix Maestrat, la Franja, el Matarranya, el Montsià, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Les receptes de la clotxa, i altres, apareixen en el llibre a través de documents i textos literaris, però sobretot amb les pròpies paraules de la gent, que la fan part significativa de l’antiga cuina popular, però també de la cuina actual, a partir de les noves receptes sorgides dels restaurants, i de les festes i fires que protagonitza.    

Biografia.   

Nascuda a Tortosa el 1959 i llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona, és antropòloga cultural i museòloga, especialista en el patrimoni etnològic català i de les Terres de l’Ebre, que estudia a partir de la memòria popular. Membre de diverses associacions professionals i assessora del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha participat en el disseny i execució de diversos projectes museològics, patrimonials i gastronòmics. És autora de nombrosos articles i textos científics i de llibres, com La cuina tradicional de les Terres de l’Ebre i la introducció a La cuinera catalana, en aquesta mateixa editorial.